Barcelona-Madrid-Habana 11/08/06
Arribada a l'Habana
L’arribada a l’aeroport és….com ho podríem dir: esperpèntica?, a l’aduana es miren i remiren la foto. el meu cognom és per ells indesxifrable, no entenc el que em demanen. Un cop nosaltres a Cuba ens falten les maletes. Déu meu les maletes….ens envien de cinta en cinta, ens trobem amb maletes provinents de París que semblen haver arribat soletes. S’ha espatllat la cinta, les comencen a tirar a mà, desisteixen. A les 3 hores d’aterrar a Cuba recuperem les nostres maletes i estem disposades a anar cap a l’hotel.Jet lag, jet lag.
Caminat pel malecón i cases que cauen, l’Habana centro sembla Beirut. Hi ha hagut un bombardeig? Calor i més calor…i ens aborden pel carrer “ Vais al festival de salsa?” “Españolas?” “Ah; Barcelona es bona si la bosa sona” “Os puedo acompañar?” “Un boligrafo….una moneda…jabón?” No ens volen pas vendre, no…Arribem al Capitolio pensant que estem al centre, no estem situades..i quanta, quanta xafogor.. Preguntem a un mecànic, amb gall flamant lligat a la reixa de casa com si d’un gos guardià es tractés, pel carrer Obispo, amablement ens indica. Potser no calia…la música ens condueix cap al centre, un local entranyable fa vibrar el carrer amb les seves notes musicals. Estem a l’Habana Vieja a la Dichosa, entre Obispo i Mercaderes, i nosaltres “ditxoses”. Un indret on és obligatori aturar-se i deixar-se impregnar per la música en directe. Per aquests carrers passarem moltes estones. 
Madrid- Barcelona
Surto de casa cap a Sants: punt de trobada. Maleta i maleta… i uff, uff! Quanta maleta. Arrossegant i arrossegant, 25 kg i que no puc!Em trobo amb la meva companya de viatge, amiga i confident i futura “carretejadora”, encara que no ho sap. A Madrid només hi ha escales que pugen i baixen i més escales. Se’ns cau la mà i el braç. Que dur voler anar d’oenagé…-he vist que s’escriu així ara; molt fonètic! Però cal?-.Madrid: vist i no vist. Ciutat de trànsit, tornaré amb més calma, ho prometo. La pensió Oriente al c/Arenal, és al “cor de la ciutat”, ple centre i davant Metro Opera, a dos passos de la plaça Oriente, està ubicada estratègicament. Tarda de passeig i compres. Nit exhaustes, des del llit contemplem el brogit nocturn. Quina pena no tenir ni esmà per sortir, guardem forces per demà; destí l’Habana!. Madrid-T4 La T- 4 és la ciutat madrilenya que uneix la terra amb el cel. Passadissos de vidre i metall i transeunts carregats d’il·lusions i maletes mostren la emoció per l’aventura transatlàntica imminent. Gent diversa: famílies, parelles. El joc de pistes acaba, comença el viatge de debó…Bon voyage! Introspecció “transatlàntica”:Llegeixo l’entrevista a Carmelo Gómez, actor que a més d’atractiu i guanyar un Goya diu coses interessants. “Tenemos la fea costumbre de creer que todos los paisajes són por fuera, y la mejor forma de realizarse es la introspección, la búsqueda de los propios fantasmas, de tus paisajes, tus aventuras, y sobre todo, no tener prisa por conseguir resultados…teniendo el GPS conectado; sabiendo que esta es mi dirección y hay muchos caminos, algunos equivocados, pero es preciso saber volver otra vez al buen camino si nos perdemos. El gran error de la modernidad es tratar de conseguir resultados de forma inmediata; esa es la gran confusión”. Tot un filòsof Carmelo, no tindré pressa per arribar a l’Habana i buscaré el meu paisatge intern.
