C/ San Miguel 12/08/06
Un sol de justícia i comencem a descendir. Mecànics, botiguetes, i a un cantó el malecón. Molts homes asseguts al llindar de casa seva mirant passar el temps i la inevitable pregunta “españolas?” com ho saben? Podríem ser italianes, franceses...
Em recorda el Raval, segurament per la proximitat al mar, per la olor a cases velles i l’anar i venir de la gent.
La Casa de la Música dissabte 12 Hora de les bruixes, demanem un taxi a l’hotel per anar a La casa de la música de Miramar. Com marxar de Cuba sense ballar salsa? El taxista, un negre com un armari ens condueix cap Miramar, però ens allunyem de l’hotel i no arribem “hay mucho maleante, vigilen con el taxi de vuelta, tiene que ser oficial. Les puede ocurrir cualquier cosa, comprenden?” Ni cases es veuen, on ens porta? Estem a les afores i Miramar està al costat del Vedado… Per fi veig la Clínica Cira… recomanada a la guia del Trotamundos, estem a Miramar, això em tranquilitza però la volta que ens fet ha estat descomunal. “Son 5 pesos cada una”. La seguretat que presumeix Cuba, no eximeix els petits timadors. Ni ens queixem, paguem religiosament, hem arribat al nostre destí. A l’entrada paguem dubtant els 15 pesos per cap que ens demanen…Ens han desplomat, només ens arriba per prendre un mojito compartit i pagar taxi de tornada si no ens timen massa. La sala de festes està plena a vessar, ens relaxem. Hi ha una pantalla on es felicita al comandante, l’orquestra fa una al·lusió a l’aniversari més sonat de l’illa. Força estrangers i cubans. Quin ritme tene els cubans, desprenen sensualitat. Sincronitzen els moviments de malucs i espatlles amb la música, com nosaltres! “Mi amol, no te apules, no pases pena…sigue el ritmo.”
La Casa de la Música dissabte 12 Hora de les bruixes, demanem un taxi a l’hotel per anar a La casa de la música de Miramar. Com marxar de Cuba sense ballar salsa? El taxista, un negre com un armari ens condueix cap Miramar, però ens allunyem de l’hotel i no arribem “hay mucho maleante, vigilen con el taxi de vuelta, tiene que ser oficial. Les puede ocurrir cualquier cosa, comprenden?” Ni cases es veuen, on ens porta? Estem a les afores i Miramar està al costat del Vedado… Per fi veig la Clínica Cira… recomanada a la guia del Trotamundos, estem a Miramar, això em tranquilitza però la volta que ens fet ha estat descomunal. “Son 5 pesos cada una”. La seguretat que presumeix Cuba, no eximeix els petits timadors. Ni ens queixem, paguem religiosament, hem arribat al nostre destí. A l’entrada paguem dubtant els 15 pesos per cap que ens demanen…Ens han desplomat, només ens arriba per prendre un mojito compartit i pagar taxi de tornada si no ens timen massa. La sala de festes està plena a vessar, ens relaxem. Hi ha una pantalla on es felicita al comandante, l’orquestra fa una al·lusió a l’aniversari més sonat de l’illa. Força estrangers i cubans. Quin ritme tene els cubans, desprenen sensualitat. Sincronitzen els moviments de malucs i espatlles amb la música, com nosaltres! “Mi amol, no te apules, no pases pena…sigue el ritmo.”
Un dels ballarins vol una cervesa, diu que “somos humanos”, no estem per invitacions i si hem de pagar nosaltres no podem tornar a “casa”, el taxista ens han escurat; clar, no deixem de ser turistes…És hora de marxar, ens despedim, així de cop i volta, ara que començava a entendre la salsa…llàstima, però me’n porto bon record de la casa de la música. La tornada és més fàcil, regateig de rigor i per 6 pesos les dues, ens deixen al Vedado. Uff, ha sortit bé l’aventura nocturna
