Habana vieja/Casa de Àfrica 16/08/06
Volem despedir-nos de l’Habana Vieja. Impregnar-nos del seu encant, de la seva vitalitat i guardar la imatge dels seus personatges únics. Vull emportar-me un trosset de la seva màgia a la meva Barcelona.
A Cuba es practica la santeria, que és l'equivalent al vudú haitià. És el sincretisme sorprenent entre les creences, pràctiques i rituals animistes i el catolicisme. Com al Brasil, els esclaus africans venien d'uns països on l'animisme estava profundament arrigat: Nigèria, Benin, Camerun i Congo.
Un cop traslladats a Cuba foren sotmesos a un salvatge procés de destrucció de la seva identitat: se'ls va prohibir parlar les llengües africanes, així com mantenir costums i creences. Però els esclaus ocultarien les seves divinitats darrera la mitologia cristiana.
Visitem la casa d'Africà on hi ha una exposició permanent sobre santeria.
Talles de fusta, màscares, bustos, vestimentes…Una guia molt simpàtica ens explica que són donacions de Fidel de regals que ha rebut durant els seus viatges per l’Àfrica. Principalment, Ghana i Nigèria. La sala de la santeria, la que ens interessa, està tancada. La guia, amb la qual ràpidament establim complicitat, ens explica que la seva mare té una sala dedicada a aquest tema, ens invita a veure-la per la tarda. Declinem la invitació, massa avessades a dir “no”. Ens canviem les adresses, per mantenir contacte, ens prometem escriure per enviar verge catalana per verge cubana amb el mateix nom de la guia. Té aquesta il·lusió!. Ens resulta encantadora, si torno a Cuba, l’aniré a veure. Molt elegantment ens demana sabó. És un bé escàs. A la plaça d’Armes remirem un cop més els llibres de segona mà. Quina literatura més particular: Revolució, Che, Marx…quant apologisme! Les edicions són senzilles, però els preus són per turistes. Compro “El diario del Che”, penso que al Martí li pot agradar.Se’ns apropa un noi, mentre atravessem la plaça d’Armes, per trencar el gel pregunta l’hora. Ens explica que al setembre vindrà a Barcelona, diu ser de Buenavista Club Social i que dóna classes de ball, es diu Mikel. Prometem assistir a la seva actuació.
Calor, calor i més calor…
Per la nit anem a “El gato tuerto”, un local molt a prop de l’Hotel Nacional on canten boleros. Hi ha bon ambient estrangers i cubans i les tipiques parelles discordants, prenen mojitos, daikiris, cristal… mentre sonen notes conegudissimes. L’ambient s’anima surten espontanis xilens i cubans a cantar. Les parets tremolen amb la veuassa de la cantant. Tornem al nostre hotel sense problemes malgrat la fosca nit.
